Chiapas, de la pineda a la selva

Chiapas és l'estat més al sud de Mèxic, arrambat a Guatemala, i canvia d'altitud tan de pressa que en una sola jornada de carretera passes del bosc de pins a dos mil dos-cents metres a la selva baixa on els micos udoladors comencen abans de l'alba. Els Alts són el centre cultural. San Cristóbal de las Casas és la base que fa servir gairebé tothom: un poble colonial fresc de carrers per a vianants, tallers d'ambre i cafè torrat amb gra collit als vessants que baixen cap al Pacífic. Al voltant hi ha les comunitats tzotzils i tzeltals que donen caràcter a la regió: San Juan Chamula, on el terra de l'església és cobert d'agulles de pi i espelmes i els ritus no s'assemblen als de cap altra; Zinacantán, on les famílies conreen flors sota plàstic i després les broden a tota la roba. Al nord i a l'est la terra s'estimba. Palenque és on els últims turons troben la plana de Tabasco, una ciutat maia del Clàssic sota volta de selva amb la tomba de Pakal a sota del Temple de les Inscripcions, i a la carretera que hi porta l'aigua es torna turquesa sobre les terrasses d'Agua Azul i cau en una única cortina de trenta-cinc metres a Misol-Ha. Més endins de la Lacandona, Bonampak conserva murals pintats de cerimònia i batalla, i a Yaxchilán només s'hi arriba amb llanxa pel Usumacinta, el riu que marca la frontera. Entre els alts i les terres baixes, el Grijalva ha excavat el canó del Sumidero mil metres de fondària; les llanxes surten de Chiapa de Corzo i passen vora cocodrils, voltors i una paret de roca amb molsa en forma d'arbre de Nadal. Comitán, les llacunes de Montebello i les mines d'ambre de Simojovel completen l'estat. Plou de maig a octubre i els alts són frescos tot l'any: emporta't jaqueta fins i tot a l'abril.